L’Ajuntament d’Alacant, a través de la Regidoria de Trànsit i Transports, ha anunciat que a partir de hui s’obri el termini de consulta pública i participació d’un mes, per a presentar proposta i aportar iniciatives a l’estudi que s’està realitzant per a convertir en zona de vianants el centre tradicional d’Alacant, en els eixos de l’avinguda Constitució, Carrer Bailèn, Castanyers i plaça Gabriel Miró.
L’anunci s’ha realitzat en el Tauler d’edictes de la pàgina web de l’Ajuntament, on s’ha penjat l’anàlisi de la situació actual de l’estudi i els treballs previs realitzats, així com la cartografia de l’estudi de mobilitat, i les persones que vulguen participar el poden fer en el mail: peatonaliza.centrotradicional@alicante.es.
L’edil popular de Trànsit, José Ramón González, va destacar que l’estudi està molt avançat per a aconseguir convertir en zona de vianants la zona centre de la nostra ciutat, i que “tal com es va comprometre a partir de hui es podrà participar per a donar veu a tots, i fer un projecte de ciutat, i poder recollir així les propostes i l’opinió dels residents, comerciants, empresaris,i de les entitats i associacions implicades i de la ciutadania per a obtindre un diagnostique participatiu”.
Els estudis previs realitzats per la la Unió Temporal d’Empreses -UTE-, destaquen que l’objectiu de la conversió en zona de vianants persegueix millorar la vida dels residents, reactivar l’activitat comercial, millorar l’espai urbà, i potenciar l’atractiu turístic de la zona.
A més l’estudi previ indica que aquesta zona compta amb un entorn comercial i de serveis amb un elevat potencial d’impacte en el funcionament de la ciutat d’Alacant. És per això que es pretén dur a terme una potent intervenció que fomente el seu desenvolupament i revitalització i li faça recuperar la centralitat i el valor històric i cultural que haguera de disposar dins de la ciutat.
Per a la realització dels estudis funcionals s’ha treballat a tres nivells, una primera escala de ciutat, amb l’objectiu d’entendre com es relaciona el Centre tradicional pel que a transport públic i eixos per als vianants i verds es refereix. La segona escala de treball ha sigut la realitzada per a definir el centre tradicional, delimitat per l’avinguda Alfons X el savi, l’avinguda Federico Soto i avinguda Dr. Gadea, la *Esplanada d’Espanya i la Rambla Méndez *Nuñez. Finalment i amb un nivell de detall major, s’ha treballat amb els eixos viaris de l’avinguda Constitució, Carrer Bailèn, carrer Castanys i plaça Gabriel Miró.
Així mateix, l’edil José Ramón González va informar que “una vegada finalitze la fase participativa, i a partir de l’alternativa seleccionada es redactaran els documents definitius, amb el projecte arquitectònic i projecte constructiu que permeta la seua implantació”.
Pel seu *parate destacar que l’estudi en les seues conclusions exposa que les Orientacions per a la conversió en zona de vianants dels eixos Constitució, Bailèn i *Maisonnave de la ciutat d’Alacant, valguda l’opció de convertir en zona de vianants els carrers objecte d’aquest estudi.
En les conclusions de l’anàlisi i estudi destaquen les següents necessitats:
• Interconnexió del Centre Tradicional amb els principals fluxos per als vianants. L’eix comercial de *Maisonnave discorre, d’est a oest, des de l’Avinguda Oscar Esplá, al costat de l’estació de ferrocarril, fins a la Plaça Calvo *Sotelo. Aquesta última té el seu origen el Carrer San Francisco, que connecta amb l’eix Constitució – Bailèn. La connexió de les dues zones de major impacte comercial de la ciutat, mitjançant itineraris de prioritat per als vianants, suposaria un important impuls per a la revitalització del Centre Tradicional de la ciutat d’Alacant.
• Per a evitar l’increment de la “*terciarización” especialitzada en oci i restauració han d’avaluar-se mesures complementàries a la conversió en zona de vianants per a regular l’activitat d’oci en la zona Centre Tradicional, amb el propòsit de buscar una major diversitat de l’activitat comercial i de serveis, evitant l’especialització en aquelles activitats que generen incompatibilitat amb altres usos (població resident/altres activitats). En aquest punt la regulació dels vetlladors (permetre la seua col·locació o no) és fonamental.
• A més del manteniment del comerç tradicional és important aplicar polítiques per a mantindre (i augmentar) la població resident, així com les activitats terciàries relacionades amb les oficines. Aquestes activitats es donen en plantes superiors, per damunt de la cota de carrer.
• La reurbanització de l’entorn ha de completar-se amb zones verdes de qualitat. Referent a això la Plaça Gabriel Miró precisa possiblement d’un redissenye (a tall d’exemple pot esmentar-se la remodelació de Plaza Sèneca) i d’altra banda la conversió en zona de vianants del tram superior de l’Avinguda Constitució annexant l’actual Plaza *Chapí també pot suposar un important espai obert que pot incorporar aquest tipus d’espai necessari per a la ciutat.
• Coherència en el disseny urbà. L’entorn Constitució ha d’adaptar-se per exemple a l’entorn del Teatre que recentment va ser objecte de remodelació en part del viari circumdant. D’altra banda, ha d’haver-hi una continuïtat en les solucions d’urbanització i materials a emprar.
• Millora de les condicions d’accessibilitat en el mitjà urbà, atés que existeixen bastants deficiències benvolgudes.
• Determinació d’equilibris per a l’ús de l’espai urbà. Major dotació de viari de preferència per als vianants i ciclista. Igualment s’han d’articular solucions que eviten conflictes amb sector d’hostaleria i ús de vetlladors, així com residents i usuaris de l’espai públic.
• Integració de connexió amb el Passeig de l’Esplanada i la façana marítima. Aquesta obertura permetrà que el centre Tradicional s’obrira al mar i es poguera connectar, *peatonalmente, amb els projectes futurs que s’estan plantejat en el front marítim.
• Adequada connexió i accessibilitat amb el sistema públic de transport. La forta centralitat d’àmbit d’estudi fa que dispose d’un bon servei de transport públic. Qualsevol modificació que es realitze ha de garantir una adequada connexió de l’àmbit amb la xarxa de transport públic.
• Analitzar les necessitats reals d’estacionament per part dels residents. En l’àmbit existeixen més de 600 places d’estacionament de motos i cotxes en superfície. L’existència d’aquestes places en el centre tradicional exerceix de fort efecte anomenada per al vehicle privat a una zona ja de per si *atractora de viatges.
