La Diputació de Castelló, a través del seu Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques, ha participat en el major estudi genètic sobre l’antiguitat efectuat fins al moment sobre la Península Ibèrica. Es tracta d’un estudi internacional coliderat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat d’Harvard. Aquest pioner estudi ha sigut publicat en l’últim número de la revista Science, amb el títol: The genomic history of the Iberian Peninsula over the past 8000 years.
Així ho ha anunciat el vicepresident primer i diputat provincial de Cultura, Vicent Sales, qui ha posat en valor la “enorme vàlua professional dels especialistes de la Diputació que conformen aquest extraordinari servei a favor de la investigació i el coneixement dels nostres orígens”.
En aqueix sentit, Sales ha informat que “la Diputació ha participat facilitant mostres de restes humanes, datacions de carboni 14 i la contextualització de diferents jaciments arqueològics de Cabanes, Vinaròs, Betxí i Alcalà de Xivert, datats en el Calcolític, Edat del Bronze, període Ibèric fins a època islàmica”.
Principals conclusions de l’estudi
Les anàlisis d’ADN confirmen que també a Castelló es va produir una arribada de descendents de pastors de les estepes d’Europa de l’Est entre el 2500 i el 2000 *aC, i que van suposar la substitució , a nivell Peninsular del 40% de la població local, i pràcticament de tota la genètica masculina analitzada.
Aquest procés, no obstant això, encara cal contrastar-lo amb les dades arqueològiques i tenint en compte l’origen de les mostres, molt possiblement procedents de les elits de l’Edat del Bronze.
L’estudi assenyala diferents influències, com l’entrada limitada de nous components genètics del nord d’Àfrica en algunes parts de la Península a l’III i II mil·lenni, i l’augment de l’aportació europea a la fi de l’Edat del Bronze, possiblement associada a la tradició dels Camp d’Urnes.
A partir de l’Edat del Ferro es detecta una incorporació de genètica procedent del centre i aquest mediterrani (Itàlia i Grècia), i en època romana avançada un reforçament del component nord-africà i *sub-saharià, que es fa ja especialment important (pròxim el 50%) al llarg de l’etapa islàmica, com també es detecta en les restes humanes analitzades a la província, procedents de Betxí i Vinaròs.
Aquest component, es fa residual no obstant això a partir del període cristià i especialment després de l’expulsió dels Moriscos en 1609.
