Donar visibilitat a les dones artistes valencianes, reivindicar el seu treball i la seua vàlua, així com reflectir el suport que les pensions de la Diputació de València van suposar per a l’impuls de les seues carreres. Aquest és el principal objectiu de la secció ‘Dones artistes en la Diputació. Noves narratives entorn de l’art contemporani’, emmarcada dins de l’exposició itinerant ‘Memòria de la Modernitat’, que actualment pot visitar-se a la Casa de Cultura d’Ontinyent.
La dona com a artista o com a font d’inspiració per a l’art. Ambdues opcions són vàlides per a confirmar el protagonisme que l’exposició amb els tresors artístics de la Diputació concedeix a les dones. Segons explica Mireia Ferrer, professora de la Universitat i una de les comissàries de ‘Memòria de la Modernitat’, “és necessari traçar una genealogia de les artistes valencianes, mostrar i emfatitzar la seua presència en aquests certàmens, ja que elles no han comptat amb el degut protagonisme en els grans relats que la historiografia ha realitzat sobre l’art valencià del segle XX”.
Aquesta és una de les potencialitats de l’exposició amb un centenar d’obres del patrimoni artístic de la Diputació, que en paraules dels experts, “ajuda a reescriure la història de l’art valencià”. I en aqueixa història no poden faltar aquestes pensions de la corporació, que van constituir una plataforma per a la promoció i projecció de les artistes valencianes recentment titulades.
Pensions artístiques
Cal destacar que les pensions de la Diputació també van ajudar a desmuntar falsos mites sobre la vàlua i el talent de les dones artistes, les obres de les quals havien sigut invisibilizadas i menysvalorades. I és que, com explica la comissària de ‘Dones artistes en la Diputació’, “el sistema del tribunal i jurat, per a garantir la imparcialitat, va determinar utilitzar un sistema anònim de plica”. D’aquesta manera, “la decisió del jurat no estava determinada pel favoritisme o, en aquest cas, per la tradició que excloïa a les dones sense distinció com a precepte consuetudinari”.
En la dècada dels anys trenta i quaranta ja va haver-hi presència femenina en aquests concursos, però es va haver d’esperar fins als seixanta per a l’aparició de la primera dona pensionada per la Diputació, Aurora Valero. Va ser entre 1966 i 1968 quan es va produir l’autèntica irrupció de les dones, que van acaparar els premis de beques de la Diputació en les seues diferents seccions, on van destacar artistes expressionistes com a Fina Inglés, Carmen Mateu o Ángeles Marco.
També mereixen especial atenció les guanyadores de l’important Premi Alfons Roig: Carmen Calvo, Soledad Sevilla i Ángeles Marco, que van obtindre aquest reconeixement entre els huitanta i els noranta, època en la qual, per primera vegada en la història de l’art valencià, algunes d’aquestes grans artistes que havien sigut pensionades per la Diputació van començar a exercir la docència en la Facultat de Belles Arts.
Escala a Ontinyent
Des del passat 29 d’octubre, es pot gaudir a Ontinyent d’aquesta exposició itinerant que ha tingut un excel·lent acolliment en el seu pas per Requena, Alzira i Gandia, on porta acumulades més de 40.000 visites. La Casa de Cultura de la capital de la Vall d’Albaida albergarà aquesta mostra fins a febrer de 2019. En les tres primeres setmanes a Ontinyent, més de 2.000 persones han descobert ja el ric patrimoni artístic de la Diputació.
Una de les obres destacades de la selecció que s’exhibeix a Ontinyent és ‘Jove’ (1961), de la primera becada de la Diputació, Aurora Valero, en la qual es pot observar la preocupació per allò humà de l’artista amb certs tocs expressionistes. Així mateix, ‘Memòria de la Modernitat’ inclou altres importants obres creades per dones, com a ‘Obrers’ (1970), de Carmen Mateu, que aplica la tècnica mixta del collage; o ‘Rear window’ (2005), de Tania Blanco, en la qual l’artista juga amb la falsa il·lusió d’arquitectures omnipresents que envolten l’espai.
Quant a les obres inspirades per dones, cal destacar ‘Pescadores valencianes’, un dels treballs que millor defineix la trajectòria de Joaquín Sorolla i que s’ha convertit en la imatge de l’exposició de la Diputació al seu pas per Ontinyent.
