Encara que la mobilitat social s’ha reduït com a conseqüència de les restriccions i les mesures imposades des de distintes administracions per a lluitar contra la pandèmia de coronavirus, una mitjana de 900.000 valencians i valencianes ixen cada dia de la seua àrea de residència. Això representa el 17,93% de tota la població de la Comunitat Valenciana, uns 10 punts menys que el 2019.
Això sí, la mobilitat varia més de set punts si es tracta de dies laborables (21,45% de mitjana) o festius (14,41%). La diferència es deu, presumiblement, als moviments de la població per motius laborals. Entre setmana més d’un milió de valencians i valencianes abandonen les seues àrees de residència i en festius ho fan uns 720.000.
Com s’observa al gràfic, a més, aquests percentatges s’han mantingut molt estables durant tot el període i fins a arribar al 30 de desembre, quan les festes de Nadal els van anivellar temporalment. És a dir, les diverses mesures que la Generalitat ha anat decretant per a frenar la propagació del coronavirus no han reduït de manera significativa el moviment diari de la població del País Valencià.
Són dades de l’estudi de mobilitat quotidiana de la població a partir del posicionament dels telèfons mòbils que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha estat recopilant fins a finals de desembre. L’INE ha dividit tot Espanya en 3.214 àrees de residència, 324 de les quals corresponen al nostre territori.
L’institut estadístic ha utilitzat un criteri d’homogeneïtat demogràfica per a segmentar l’estat, de manera que les ciutats més poblades estan dividides en diverses àrees de residència (no necessàriament coincideixen amb els barris) i ha agrupat els municipis més menuts (sense que coincidisquen amb els límits comarcals).
A més, com ja hem apuntat, l’INE ha recollit les dades de posicionament dels telèfons mòbils dos dies a la setmana, els dimecres i els diumenges, per a observar les diferències de mobilitat entre els dies laborals i festius.
La tercera autonomia amb més mobilitat
Tenint en compte aquestes qüestions metodològiques, les dades revelen que durant la segona onada hem sigut la tercera autonomia amb més mobilitat, després de Madrid (18,39 %) i el País Basc (18,16%), i sempre per damunt de la mitjana espanyola (16,11%). Fins i tot, durant aquest període hi ha hagut dos diumenges (el 27 de setembre i el 25 d’octubre) en què la Comunitat Valenciana ha sigut el territori amb més moviment de la població.
Més significatiu encara és el cas de València, la província espanyola amb més mobilitat des de setembre, amb un 18,99%, quasi tres punts més que la mitjana espanyola. En xifres absolutes això representa 487.000 persones. A Alacant el percentatge és de 17,21% (320.00 persones) i a Castelló cau fins al 15,53% (90.000).
Paterna, la segona ciutat espanyola amb més moviment de població
Pel que fa a les ciutats valencianes de més de 50.000 habitants, el llistat de la mobilitat l’encapçala Paterna amb un percentatge del 23,03% en un dia laborable i del 13% en festiu. Paterna és la segona ciutat d’Espanya amb més moviment de població, només per darrere de Getxo, a Bizkaia. A continuació estan Torrent, Sant Vicent del Raspeig, Sagunt, Vila-real, Gandia, Oriola, València, Elda (confinada juntament amb Petrer entre el 7 de novembre i el 4 de desembre), Castelló de la Plana, Alcoi, Alacant, Elx, Benidorm i Torrevella.
Vistos els resultats, l’INE estudia ampliar enguany aquest estudi de mobilitat a partir del posicionament dels telèfons mòbils.
