És evident que en els últims anys s’està produint en la “nostra terreta” un desplaçament de l’oci nocturn al “tardeo”, la qual cosa ha permés que cada vegada hi haja major oferta musical a la província, sent ja freqüent les “quedades” per a veure a grups de Castelló, com Replicantes, Kasparov o Amor de Madre. Però aquest cap de setmana passat en el panorama musical de Castelló es va fer un pas més cap avant. En la plaça de Bous de Castelló, i gracies a Míticos 80, una gran part de “els nostres grups” van compartir escenari amb diversos dels grups més rellevants de l’època daurada del pop espanyol, els 80, com són La Unión, La Frontera i Los Rebeldes.
Tots els factors estaven en el rode: els grups de Castelló; els grups amb major estirada nacional, una gran organització que mesurava mil·limètricament els temps i va posar una assequible oferta gastronòmica als assistents… i abans de res això, Castelló va respondre, i va esgotar el “paper” de la taquilla.
Una vetlada amb sabor a Rock and roll clàssic, en la qual es va respirar en tot moment un gran rotllo en l’ambient, des de la mateixa obertura, on el ganxo dels Replicantes i la conya elèctrica de Kasparov van ser un preàmbul perfecte per a donar pas a una Frontera en plenitud, en un concert on els de Javier Andreu van delectar als fans amb clàssics de les diferents etapes i trajectòries de la banda, amb un públic que va corejar entregat himnes generacionals de la força de “En los límites del Bien y del Mal” o “Judas el Miserable”.
La nit va anar obrint-se camí amb Hot Coyotes – amb la seua originalitat creadora en el panorama musical castellonenc- , i uns Juan Nadie – sempre directes i intensos- que van rendir un homenatge sentit a tot un referent en la història musical de la Plana, el gran Juan Antonio Morcillo al qual tant se li continua trobant a faltar.
Amb La Unión, es van viure potser els moments més emotius de la nit. Rafa Sánchez lidera un grup que ha sabut adaptar-se als temps, modernitzant el seu estil. Els temes clàssics s’entrellaçaven amb els més moderns, en perfecta harmonia, fins que arribe el moment de la nit, el “Lobo Hombre en París”. Va ser llavors quan Rafa Sánchez va demostrar que continua sabent el que és un xou, aconseguint sintonitzar amb un públic entregat al qual constantment instava a udolar i traure el llop que portaven dins.
Amor de Madre – veterans referents de la música de Castelló- i el seu repàs als èxits més discotequers van precedir a l’últim concert de la nit: Los Rebeldes. Carlos Segarra i companyia, en plenitud d’energia ens va regalar un repàs a grans hits de la seua carrera en un concert que va culminar en tot l’alt i on no va faltar a la cita els homenatges a Elvis i Eddie Cochran.
Un gran dia, un gran homenatge a la música i una ciutat que va respondre en gran. Cita d’alta volada. Salut i Rock’n’Roll. .. i fins a la pròxima.
