Mai s’havien dedicat de forma professional a assistir a persones amb dependència, però Maribel, Sandra, Carmen, María José i María Luisa van decidir respondre a la trucada de l’ajuntament del seu poble, Gestalgar, que les va animar a emprendre. Amb suport també de la Federació d’Associacions de Dones Rurals i la Diputació de València, van engegar fa un any la primera cooperativa de dones d’ajuda social a domicili de la província.
Expliquen que els inicis no van ser fàcils, però el camí caminat els mereix molt la pena. També als set veïns del municipi que reben cada dia la seua atenció i les seues cures. Vicenta és una d’elles. Té 87 anys, és totalment depenent i viu amb Elías, el seu marit. Ell i els seus dos fills cuiden d’ella, però necessitaven ajuda professional. “Carmen és per a mi com una filla més. No pot atendre millor a la meua dona”, diu Elías.
Elisa és una altra de les veïnes del poble que va sol·licitar els serveis de la cooperativa. Porta a les seues esquenes unes 30 operacions i la seua mobilitat reduïda li ha obligat a adaptar el seu habitatge i a comprar una cadira motoritzada per a poder eixir de casa. María José acudeix cada matí per a ajudar-la a alçar-se i a endreçar-se. “Sóc incapaç de quedar-me tancada lamentant-me. M’agrada estar activa, dins de les meues limitacions. Gràcies a l’ajuda que em dóna María José tinc un respir diari”, compte.
Formació necessària
Maribel, Sandra, Carmen, María José i María Luisa van rebre diversos cursos abans d’engegar la cooperativa. “Partíem de zero”, diuen. Només María José havia tingut una primera experiència cuidant durant anys a la seua mare.
La primera formació va ser entorn de l’apoderament. “Teníem moltes pors i inseguretats. Amb aquest taller eixim reforçades”, diu Carmen. En el segon curs, que va durar uns sis mesos, van aprendre tot el relatiu a l’atenció i cura de persones depenents. Aquests tallers formatius els van realitzar amb ajuda de la Federació d’Associacions de Dones Rurals i la Diputació de València, que va coordinar les classes.
A més de la formació teòric-pràctica, la corporació provincial va ajudar a les cinc integrants de la cooperativa al fet que conegueren de primera mà una experiència similar. És per açò que els va concedir una subvenció perquè visitaren durant uns dies Alburquerque, a Extremadura. Allí, un grup de dones ja havien engegat una societat, la Cooperativa de Servicios de Proximidad Seralbu d’Alburquerque (Extremadura), que va nàixer en 2008 amb quatre sòcies i compte ara amb més de 30 cooperativistes.
L’àrea de Benestar Social que dirigeix Mercedes Berenguer ha estat des del principi atempta a l’experiència de Gestalgar. “Els assessorem sobre com constituir-se com a cooperativa i quins passos havien de donar”, assegura la diputada, qui afig a més dos avantatges: “Ajuda al fet que puguen seguir vivint en el poble i no hagen de mudar-se per treball, al mateix temps que cobreixen una demanda que existeix i que, en aquest cas, és la cura i atenció a persones majors”.
Pròxims passos
Ignacio Marzal, regidor de Gestió Ciutadana, Turisme i Sanitat de l’Ajuntament de Gestalgar, explica que la intenció és que aquest servei siga supramunicipal. “Que s’estenga a municipis de la comarca i, al mateix temps, s’augmenten els serveis”, explica. De fet, diuen les integrants de la cooperativa que el seu pròxim objectiu és realitzar un curs de catering. “Volem aprendre a cuinar i a gestionar el repartiment entre els usuaris que ho sol·liciten. La demanda existeix”, asseguren.
